Passa el temps molt de pressa, a peu fret, quasi com un míssil llançat des de l’altra banda del món... sota els nostres caps, incapaços de sentir el tic tac del rellotge... a penes unes hores des que érem nens... i ara a punt de ser nosaltres els pares del nostres fills. Voldria aturar el temps i poder seure’m a la vora de la mar, delectar-me amb la dansa de les ones i menjar-me’n l’olor a sal, poder continuar somiant amb les fades i despertar dins d’un somni meravellós... on el temps no existira, tan sols el mar, tu i jo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario